Vés al contingut (premeu Retorn)

El CdE es reuneix amb en Carles Puigdemont, President de la Generalitat

El CdE es reuneix amb en Carles Puigdemont, President de la Generalitat

Aprofitant la inauguració del nou Campus Diagonal-Besòs, els coordinadors del Consell de l'Estudiantat ens hem reunit breument amb en Carles Puigdemont, el President de la Generalitat de Catalunya.

Aquest ha estat el text que li hem fet arribar. El podeu descarregar aquí:

 

A l’atenció del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya,

 

Des del Consell de l’Estudiantat de la UPC ens agradaria fer-li arribar una bateria de preocupacions referents a la Universitat Politècnica de Catalunya, al Sistema Universitari Català i a tot allò que l’envolta.

 

En primer lloc, en referència a l’educació primària i secundaria, que són el fonament en el que se sustenta l’educació universitària ens fan patir els següents aspectes:

 

  • Finalitat de l’Educació: Una percepció generalitzada envers els estudis és que es prioritza l’aprovat en detriment de l’aprenentatge. Això provoca tant frustració als estudiants i als docents com una manca d’interès per un temari que pot ser útil i interessant posteriorment, però que no serà avaluat.

L’avenç en metodologies modernes, com l’aprenentatge basat en competències i l’aprenentatge centrat en l’estudiant haurien de servir per a disminuir aquesta desafecció i a més millorar el rendiment acadèmic.

 

  • Competències lingüístiques: Considerem molt positiu que l’aspiració de la societat catalana sigui garantir que tots els estudiants tinguin competències avançades en, com a mínim, tres llegües.

En vista a un futur proper, el nivell d’una tercera llengua hauria de ser anàleg al nivell adquirit en català i castellà i sempre dins dels plans d’estudi de primària, ESO i batxillerat.

 

 

D’altra banda, pel que pertoca al Sistema Universitari Català en global, aquestes són les nostres preocupacions:

 

  • Accés i preus públics: Com és ben sabut, els preus públics a Catalunya són dels més cars de tot l’Espai Europeu d’Educació Superior. Considerem que aquest fet va en detriment de la Universitat com a motor de la societat per a la millora del teixit social, econòmic, cultural i industrial.

En aquest sentit, creiem que s’hauria d’avançar ràpidament cap a l’eliminació total del cost de la matrícula.

 

  • Beques Equitat: Si bé considerem les beques equitat una bona eina en la transició cap a l’eliminació dels preus públics, creiem que la seva aplicació actual té certs inconvenients fàcilment salvables.

En primer lloc, caldria aplicar-les també als màsters oficials. D’altra banda, caldria fer-les automàtiques per a tot l’estudiantat, augmentar-ne els trams de bonificació i adequar-les a la realitat social actual.

  • Beques generals: Sabem que la Generalitat té les competències en beques transferides des de fa com a mínim 15 anys, però que aquesta transferència no s’ha fet mai efectiva.

L’estudiantat està obert a col·laborar activament amb la Generalitat per tal de definir com serà aquest model de beques quan es pugui executar amb llibertat.

 

  • Personal Docent i Investigador:  La qualitat de la Universitat Catalana és molt alta i reconeguda internacionalment, però des de la reducció del finançament públic i la manca de contractacions, aquesta qualitat se sustenta en el sacrifici personal de cadascun dels nostres professors i investigadors. El personal de les nostres universitats no podrà mantenir aquest esforç extra durant massa temps. A més, sense una renovació del personal de la universitat amb plans de contractació a curt termini, les universitats esdevindran envellides i ens podem trobar amb una manca de personal que impedirà completament el seu funcionament.

 

  • Missió de la Universitat: Hem de definir clarament la funció de la Universitat i de l’educació per a la societat. Considerem que no és només un mètode d’enriquiment personal, sinó un mètode pel progrés de la societat, teixint-la, enriquint-la intel·lectualment i tecnificant-la industrialment.

 

 

Per acabar, i de cara a la pròpia Universitat Politècnica de Catalunya, considerem que aquests són els principals problemes:

 

  • Harmonització Societat-UPC: La societat catalana, que té una gran presència d’indústria altament qualificada, requereix uns enginyers ben formats amb instal·lacions modernes i adaptades als temps actuals que els permeti incorporar-se al mercat amb uns coneixements i competències que aportin valor afegit al teixit industrial català. En aquest sentit, la UPC té un gran potencial humà per millorar la societat, però la manca de mitjans materials dificulta arribar a aquesta meta.

Avui celebrem la inauguració d’un nou centre, dotat d’instal·lacions modernes i actualitzades, però altres centres requereixen la reinstauració dels Plans d’Inversions Universitàries per poder condicionar espais que, en alguns casos, porten més de 30 anys sense cap renovació de la seva infraestructura.

 

  • Accés de les dones a l’enginyeria: Segons dades de l'Observatori de la Igualtat de la UAB, la UPC és la universitat que té una major diferència entre el nombre d’estudiants en funció del gènere. La societat ha d’avançar fins eliminar els estigmes que fan que certes professions siguin considerades “d’homes” o “de dones”.

 

 

 

  • Dificultat d’elecció a l’accés als màsters: El sistema del Pla Bolonya permet l’especialització dels estudis amb la realització de diversos màsters, ja que la societat actual requereix professionals especialitzats. Degut al recàrrec del 40% en els preus públics al cursar un segon estudi a nivell ja adquirit, molts estudiants es veuen forçats a fer el màster habilitant adscrit al seu grau sense poder fer l’especialització d’un màster en un àmbit concret de l’enginyeria. Per exemple, un estudiant del grau en tecnologies industrials ha de fer el màster en Enginyeria Industrial per a tenir l’habilitació professional, però si vol fer un màster en Enginyeria Nuclear ha de triar entre perdre l’habilitació o pagar aquest recàrrec

 

 

En conclusió, els estudiants de la UPC considerem que l’educació a Catalunya requereix un pacte global, on decidim quina és la finalitat que en vol la societat. Requerim, tal com s’està apostant amb l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est, una major inversió pública que permeti recuperar l’accés a tots els estaments de la societat a l’educació i esdevenir partícips del progrés de la societat des de les enginyeries.